Dona'm carbasses!

Menys política! Aquest "post" (si blog és bloc, com deu ser post?) el vaig iniciar vés a saber quan. Segur que el Marcel ens podria donar aquesta dada. En aquell moment -i ho mantinc per coherència- subtitolava "Menys política" per rebaixar la tensió entre els hooligans convergents i erquis ben amanit pels outsiders antisistema, vot en blanc i versió PV. Ara, després de la pax posterior al vendeval de les tietes convergents i a dos dies que Montilla I "el cordobès" sigui president les coses es veuen d'una altra manera. Ja no ens sorprèn res! I el predecessor -no li direm "l'home que beu" ja que et fot una querella de 2 quilos (d'eurcasos) ara es farà del consell d'administració de l'Air Bus cobrant 82.000 neurus. Ai, sant antoni gloriós! Si ja tornava a parlar de política... És que és una obssessió! Bé, doncs entrant en matèria... en aquest post us citava un article de L'Accent (que per cert, podeu consultar quinzenalment en línia). Sí, aquell periòdic tremendista i que diu que tots els polítics són uns canalles i que aquó o neix un Lenin català o no tornarem a guanyar la champions de tant en tant també fa coses per a tots els públics. Es tracta d'un article de la secció de cuina sobre les carbasses, no només és interessant el tema de la carbassa com a fruita sinó especialment la vessant "amorosa" o "antiamorosa" del tema. Bé, com que he perdut facultats com a premi "salsa rosa" convido a partir de la lectura a fer una mica de safareig de temes actuals o passats. Per cert, algú de vosaltres sabia perquè es deia "dona'm carabasses"? Atentament, Aitor Tilla vidu de Jesús Tomàs Dao El racó del coc

Dóna´m carbasses

Amb la tardor arriben les figues, les castanyes, els moniatos, les magranes, els codonys... i les carbasses. Són productes, potser, de segona categoria. No tenen la pompa de les fruites primaverals, ni la vistositat de les hortalisses estiuenques. Formes tosques, colors tardorencs, però amb encant. La carbassa neix d´una planta agraïda, de fàcil conreu i resultats òptims (de fins a 200 kg!) i en temps de penúries va permetre alimentar molta gent. Els usos culinaris són una mica restringits, fet al que segur ha contribuït la mala fama que la saviesa popular ha difós injustament: la carbassa millor que al ventre a la bassa. Joan Amades recollia el fenomen en un dels seus tractats afirmant que "hom posava carbassa a l´escudella, no per tal que hi donés gust ni aliment, puix que hom [en] té un pobre concepte ( ). S´hi posava perquè mantingués l´escalfor de l´escudella un cop treta del foc". Ara bé, els nutricionistes són d´un altre parer: neteja els pulmons, és antioxidant, desintoxica el cos. Pel que fa al gust, les valoracions són subjectives... però després de tastar una bona crema de carbassa, que es deixin de punyetes els nostres avantpassats! I és que no falten motius per parlar de la carbassa en positiu. Alimenta, omple sense embafar i no engreixa. Les seves aplicacions se centren sobretot en l´elaboració de sopes i olles i en la reposteria. Tres dolços exemples: el cabell d´àngel i, al País Valencià, l´arnadí (cuita al forn, fent una massa amb sucre i fruits secs) i l´arrop amb "tallaetes" (most concentrat amb carbassa confitada). De la flor, el badoc, se´n fan crespells, bunyols i truites, i les llavors es mengen torrades. Inclús es pot maridar: la carbassa sense vi, diga-li fusta. Per cert, sabeu perquè ens donen carbasses quan festegem sense ser correpostos? A pagès, quan es començava una relació, les famílies parlaven en una primera cita dels dots. Si a la segona el noi no apareixia, volia dir que no li interessava. Si era la noia la que no ho veia clar, la mare servia un plat de carbassa al pretendent quan acudia a la reunió, i al carrer. La recepta Aquest mes presentarem una recepta ben senzilla, la sopa de carbassa i castanyes, del Berguedà. Bullirem la carbassa a trossos una mitja horeta, juntament amb un quart de pollastre i uns quants cigrons. Trinxarem el brou amb la carbassa i els cigrons, enretirant el pollastre, que seguidament esfilagarsarem per tornar a afegir al brou, juntament amb les castanyes cuites i trossejades. Bullirem 10 minuts i llestes.

Roger Sánchez Amat, Sants* * En Roger té un bar del "rotllo" a la Pl. d'Osca de Sants; el Terra d'Escudella, altament recomanable