Em permeto reproduir una anotació del bloc lliure associat La llibreta d'en Pirinenc! ja que el tema mereix un debat amb tots vosaltres i estic segur que allà no es produirà... i a banda, aprofito per fer publicitat i pujar visites, ara que tot just he superat les 200 (reals, no com aquest comptador enganyós que tenim nosaltres).
Aviso que generalment els llibres mediàtics no m'han cridat massa l'atenció. Però com que no sóc un intel·lectual que debati sobre la trascendència de l'art en tertúlies acabo llegint la majoria de llibres d'aquest calibre que per atzars d'un "tió" o similars metodologies vénen a parar a les meves mans.
Avui patirem és d'aquell tipus de llibres prescindibles. Aquells que no justifiquen que els arbres de l'Amazònia vagin a terra per convertir-se en paper. És d'aquells llibres que no serien capaços d'ocupar un trajecte de Barcelona a Vic amb Renfe (i sense retards). Lletra 13,5; doble espai i un ús exagerat de majúscules són els elements estilístics que permeten endevinar que Joan Maria Pou -locutor de RAC1- li va costar més idear el mític "Eto'o, comme tu t'apelles" que redactar aquest llibre (amb o sense negre, valgui la broma fàcil). A més, una tercera part del llibre recull opinions de barcelonistes "de pro" amb l'agreujant que el senyor Pou ni tan sols unifica lingüísticament conceptes que surten en opinions consecutives amb grafies diferents. Vaja, un desastre...
Segurament l'únic valor del llibre és reflexionar sobre el fet que l'afició del Barça, i
especialment, el soci abonat en cap cas és la millor del món i de fet, és bastant lamentable. En aquest sentit, si algú no em demostra el contrari, és de les primeres vegades que veig que algú teoritza sobre el concepte tribunero, l'autèntic càncer del barcelonisme i que ja fa uns anys enrere els Pilseners -grup d'oi prescindible, com en general tot el subgènere musical- van retratara amb l'himne "Barça em pertany a mi".Bé, i per posar una mica de salseta a l'assumpte; queda clar que amb aquest pseudo llibre Joan Maria Pou continuarà a anys lluny del Mestre.
Barça em pertany a mi
Blaugrana és el color de la nostra sang
I el Barça a nosaltres pertany
L'orgull més gran que en aquest món jo mai tindré
El de ser català i culé
Barça em pertany a mi
No és del Núñez ni de quatre tribuneros
Què orgullós que estic de ser culé
Barça em pertany a mi
I quan el Barça jugui sigui allà on sigui
Nosaltres amb ell estarem
Sempre privant i amb un kanutu a la mà
No pararem mai d'animar
Van Gaal ves-te'n daquí!
6 comentaris:
Vet aquí el primer comentari del post per a dir que, efectivament, els tribuneros -aquells abonats de tota la vida que van al camp nou com si anessin a ca la sogra a dinar, i que no saben fer res més que criticar, ser pessimistes i no utilitzar el seient lliure- són el principal càncer del barça. No obstant això, s'ha de reconèixer que el pessimisme és una constant de la nostra afició, la qual basem més en el patiment que en el gaudi al més pur estil anglès.
S'han de canviar moltes coses... entre elles els "nostres" diaris esportius... siguin en castellà o català ;)
Completament d'acord amb el Migue!!
El problema del Barça és que el soci vota!! M'explicaré. Si s'adoptessin mesures per comprovar quin soci accedeix al camp o quin soci allibera el seient, es podrien prendre mesures i que tinguessin aquells socis o bé assidus o que permetin l'accés a la resta de socis. Seient no ocupat el 100% dels partits, soci que perd el dret la temporada següent. Tots sabem que això no passarà mai!!
pd. si el llibre és prescindible, la cançó és hiperprescindible!
El soci del Barça es caracteritza per criticar a tothom, encara que marquin gols.
Si sempre guanyen, pq no juguen fent espectacle.
Si juguen fent espectacle pq no guanyen
I si juguen fent espectacle i guanyant pq no ho fan fàcil i eficient.
no només es prescindible la cançó, sinó tal com deia el grup i l'estil de música sencer....
ara, té un valor de treure en una obra el concepte de tribunero, és a dir, el llibre està al seu mateix nivell...
marcelus, no me'l defenses?
@pirinenc
que et defensi el llibre d'en Pou? Em sap greu, però no puc defensar un llibre que no he llegit.
Discrepo del concepte tribunero. Molts d'aquests elements que descriviu no només estan a tribuna, sinó també als gols i a general :P
PD: lamento no haver participat fins avui. No havia tingut temps d'accedir-hi.
marcelus:
no em referia a la defensa del llibre, sinó a l'honor "atacat" del Pou sabedor que tu ets pouista contra els puyalistes del mésenlla (Migue, Samu (?) i un servidor)... és allò de kubalistes vs suarezistes, nunyistes contra cruyfistes, gaspartistes vs elefantistes i ara laportistes vs sandrusquistes....
d'altra banda, tens un equívoc amb el terme tribunero ja que en cap cas es refereix en exclusiva als socis de tribuna (tal com semblaria etimològicament). Jo ja ho tenia clar -tribunero s'és, no és una qüestió d'ubicació- però el teu estimat Pou també ho deixa ben clar per desfer aquest equívoc.
salut i forza as roma!
Publica un comentari a l'entrada