Ho vaig veure/viure en directe! PROU!

Ahir per sort o per desgràcia estava a casa; i en un moment de debilitat vaig posar TV3 i vaig veure això. Mític!

La quini, amb retard

Hola gent del bloc,

Primer que res, demanar disculpes per haver estat absent de la publicació de posts durant un temps. Just quan volia fer-me'n un de lliure associat com l'Arnau, he vist que potser no em convé... ;).

Per cert, no volia deixar de comentar el tema del tancament dels repetidors de tv3 al País Valencià. No volia parlar d'això al bloc, perquè em fa tanta ràbia que em fica de mala llet. Però bé, aquí estem. Primer que res, vaja per davant que hem de vore el tema des d'un punt de vista "apartidista", perquè com em recorda sempre Alfredo, amb el govern de Lerma, també es va voler fer el mateix.

Sembla que els catalans sou el típic "veí de dalt" que molesta a les "autoritats" valencianes. Però si la única solució que se'ls ocurreix és dir que el valencià és una llengua diferent, o impedir que la gent del País Valencià veja tv3, doncs ja veem com està el pati. La mesura de la tele seria com una "rabieta" de xiquet, mesclat amb unes formes talibans, que no s'han dignat ni a "maquillar" una miqueta. Quant menys sapiguem dels catalans, doncs millor... perquè, intentar "convéncer" als catalans que nosaltres som tan bons com ells signant un acord per a emetre canal 9 al Principat... no és una bona idea, perquè només conseguiríem que us riguéssiu de nosaltres. Tot i que ara sembla que alguna cosa insinuen, això sí, si deixeu d'utilizar el terme "País Valencià", que era el que a mi m'ensenyaven quan feia 1r d'EGB... serà que anem enrere en el temps... realment això sembla.

Total, que esperem que la "societat cívil valenciana" (bé, una part d'ella) aconseguisca resistir, i a vore si algú amb 2 dits de front fica una mica d'ordre, que sembla que la cultura comença a molestar. Aquesta primavera estiu es porten les demagògies, amb una miqueta de debat antiterrorista i especulació immobiliària, tot combinat amb una copeta d'Amèrica. Ah, i també un pelet de simbolisme... Camps vol executar el tancament el dia 25 d'abril... emocionant!

La quini:

1. R.Sociedad- Levante (S 20:00h) 2
2.Betis-Villarreal (S 18:00h) X
3.Atl.Madrid-Mallorca (D 17:00h) 1
4.Getafe-Zaragoza (D 17:00h) 1
5.Nàstic-Recreativo (D 17:00h) X
6.Celta-R.Madrid (D 19:00h) X
7.Osasuna-Sevilla (D 21:00h) X
8.Racing-Ath.Bilbao (D 17:00h) 1
9.Valencia-Espanyol (S 20:00h) 1
10.Valladolid-Málaga (D 17:30h) 1

11.Las Palmas-Murcia (S 18:30h) 2
12.Sporting-Almería (D 12:00h) 2
13.Albacete-Castellón (D 17:00h) 1X
14.Alavés-Hércules (D 18:00h) 1X

15.Barcelona-Deportivo (S 22:00h) 1

I van 1000!

1000 visites!

Aprofito el post per cridar ben fort:
Endavant Oleguer!
campanya de suport

Valencians, amics o enemics?

Hola,

Només volia compartir amb vosaltres aquesta editorial de la revista "El temps" (número 1174, 12 desembre 2006) que em va semblar molt interessant, i que reflexa quelcom que ja fa prou temps que observo. Ja em direu què en penseu. No tinc temps ara per a donar la meua opinió d'una forma més extesa. Ampliaré aquesta entrada als comentaris... si és que us interessa el tema ;)
---------------------------------------

Sembla inexplicable que la premsa del Principat destaque molt les notícies vingudes del País Valencià quan són negatives i, en canvi, relativitze, rebaixe o matise les informacions positives. Els fets luctuosos, l’activitat dels blaveros o el boicot contra el cava poden ocupar la primera plana d’un diari barceloní, però el pacte d’Esquerra Unida (EUPV), el Bloc i els Verds no mereix el mateix tractament, sinó un breu o un terç de l’última pàgina de la secció de política.

No és només un problema de la premsa escrita. La televisió i la ràdio pública de Catalunya cauen sovint en el mateix parany, encara que tenen una audiència gens menyspreable al País Valencià. És evident que no pensen a augmentar els oients o televidents, perquè si ho feren mirarien de donar una informació equilibrada, tot explicant allò que és notícia a València o Alacant i discriminant allò que no ho és.

L’exemple més clar d’això es va produir fa dues setmanes, quan El Matí de Catalunya Ràdio va incloure unes declaracions del feixista Juan García Santandreu en què reclamava un nou boicot al cava mitjançant un “cava anti-Estatut”, unes manifestacions que ningú a València no va sentir en cap ràdio ni va llegir en cap diari. Senzillament, perquè ni aquell dia ni el dia anterior no hi havia hagut declaracions de Santandreu. El diari Avui –dirigit pel valencià Vicent Sanchis– també publicava en portada una referència al cava anti-Estatut, tot prenent com a excusa els resultats de Freixenet, que l’any passat van experimentar una baixada atribuïble, segons ells, al boicot. El diari La Vanguardia també havia dedicat una plana sencera al tema, unes setmanes abans.

És legítim rescatar una notícia que ha passat desapercebuda i és cert que els feixistes valencians existeixen. Una altra cosa és destinar un espai desproporcionat a aquestes informacions i no matisar-ne l’abast real: enguany els diaris valencians no parlen de boicot i els seus impulsors són quatre gats.

A més, aquesta imatge no es corregeix amb una informació àmplia i acurada que permeta als lectors fer-se una idea dels avenços i retrocessos de la societat, la política, l’economia o la cultura. Els lectors de la premsa catalana no podran saber que la majoria dels empresaris valencians són partidaris d’un potent eix ferroviari per unir Barcelona i València, ni que el nou pacte EUPV-Bloc podria portar canvis a la Generalitat Valenciana.

Tot plegat és poc honest, perquè falseja la realitat nacional, i gens rendible: no vendran més pel fet d’esbiaixar la imatge del País Valencià.

Nou Govern

Ja tenim els nous Consellers i Conselleres

- Què en penseu dels nous Consellers?
- Què en penseu de la figura ad-hoc del vicepresident?
- Farà la Tura controls d'alcoholèmia als jutges i fiscals?
- ...

A veure si reanimem una mica el bloc!!

Benvinguts al circ volador

Sebastià Alzamora

Queda clar que a Esquerra són uns viciosos: tenien servit en safata un apassionat i equitatiu 69 amb els convergents (ja que aquesta era la suma de diputats de les dues forces nacionalistes), però es veu que han agafat el gust als trios, que és una cosa com més marrana, i s'han decantat per fer-ne un altre amb en Montilla i en Saura, encara que aquest últim estigui vasectomitzat.

Bé, no es pot dir que la decisió estigui mancada de coherència: la passada legislatura el tripartit 1 (amb la desinteressada col·laboració de CiU) va aconseguir aprovar un estatutet; en justa correspondència, en la nova legislatura el tripartit 2 estarà encapçalat per un presidentet: José Montilla, un home a qui fa escassament sis mesos ni li devia haver passat per la imaginació la possibilitat de ser president de la Generalitat.

De manera que s'obre l'etapa Montilla, l'era Monty. Pensant-ho bé, si el primer tripartit va ser el Dragon Khan, el segon té molta pinta de veure's marcat per l'influx dels Monty Python, mestres del surrealisme hilarant. Els Python van ser els autors d'una sèrie per a la BBC titulada Monty Python's Flying Circus: doncs aquí ho tenim, el circ volador d'en Monty, on es confirma que en aquest país no hi ha res com perdre les eleccions perquè et facin president.

No descobresc res -perquè ja ho he escrit en d'altres ocasions- si dic que un servidor era partidari del pacte nacionalista: ja n'era el 2003 i ho era encara més en aquesta ocasió. Ja sé, ja sé que formular tal idea és com una mena d'ingenuïtat, que els odis entre Convergència i Esquerra són molts i molt profunds, que ja es veia que aquest pacte era el que tenia menys oportunitats de prosperar i que el plantejament estratègic que havia portat a la formació del tripartit continuava vigent. Però a mi m'hauria agradat, mira: ni que fos per trencar la dinàmica històrica que sempre ha impedit al catalanisme d'articular-se com una força realment aglutinadora, capaç de realitzar un projecte nacional complet. En lloc d'això, ens haurem de conformar a riure quan el president Monty descobreixi que les propostes dels xicots de Ciutadans li semblen més raonables que les dels seus socis republicans.

Però, vaja, com diria l'enyorat Joan Clos, no avancem aconteixements. Constatem de moment que, per a alegria i enjòlit de Jiménez Losantos i Pedro J., Carod-Rovira ha aconseguit ressorgir amb tot el mèrit de les seves cendres (i feina tindrà ara d'aturar els intents per fer-l'hi tornar); que cal felicitar Joan Saura per haver assolit l'objectiu de conservar el lloc de feina per a ell i els seus alegres amics, únic tema sobre el qual ha fet la seva campanya; i que José Montilla, com als anuncis de compreses, avui es deu sentir rara.

I Artur Mas i CiU? Bé, ens recorden aquell conte popular mallorquí en què un pagès, l'amo en Xec de s'Ullastrar, té la dona greument malalta i se l'emporta a Barcelona perquè l'operi un metge eminent. Setmanes després, un conegut es topa amb l'amo en Xec a la plaça i li pregunta com ha anat tot. I ell respon: "S'operació ha anat molt bé; però sa madona és morta".

Tripartit?!

La Super porraza podria tenir guanyador a les properes hores. Segons Vilaweb.cat MontiJa el putilla situa Carod a la conselleria en cap malgrat els barons del PSOE. La sociovergència i el pacte nacional semblen lluny....

Si es confirma lo tripartit ja tenim una nova porra; apostes de la durada del govern "d'entesa"!



DIUMENGE, 05/11/2006 - 19:16h

Acord entre PSC i Esquerra per a reeditar el tripartit

Montilla serà el president i Carod conseller primer · Esquerra tindrà cinc departaments · L'acord encara ha de ser negociat amb Iniciativa

El PSC i ERC anunciaran aquesta tarda un acord per a reeditar el govern tripartit. José Montilla serà doncs el pròxim president de la Generalitat. Josep-Lluís Carod-Rovira tornarà a formar part del govern assumint la conselleria primera i hi haurà cinc consellers més d'Esquerra. L'acord ha estat tancat entre els dos partits que ara hauran de negociar amb Iniciativa per Catalunya, a qui en principi se li adjudiquen dos departaments.